Mètode d'ensenyament de llengües a persones d'origen xinès

Mètode d’Ensenyament de català i castellà per a persones d’origen xinès

DESCRIPCIÓ
El Mètode d’Ensenyament de català i castellà per a persones d’origen xinès pretén ser una eina bàsica de treball per al professorat que treballa amb alumnes d’aquesta procedència. El·laborat a partir de l’experiència a les aules dels docents Félix Bordallo i Olga Miguel, aquest Manual vol facilitar l’aprenentatge de la llengua a l’alumnat xinès, tot donant pautes i orientacions comunicatives i metodològiques als professors per tal de superar les dificultats específiques en l’aprenentatge de la llengua que presenta l’alumnat xinès. Entenent les diferències en les estructures de les llengues i els punts de divergència en les dinàmiques educatives, situacionals i comunicacionals presents a les cultures orientals i occidentals, els professors poden millorar la seva actuació educativa.  
  
Continguts
El manual complet està format per 7 unitats ( per a cada llengua, castellà i català ). S’acompanya d’un fulletó de justificació del manual i d’una breu explicació en referència a les pautes culturals i lingüístiques xineses que s’han de tenir en compte a l’hora d’ensenyar segones llengües a aquest col·lectiu.
El nostre mètode d’ensenyament parteix de les formes més habituals d’aprenentatge aplicades a les aules xineses, memorització i repetició a cor, per arribar progressivament a unes formes més occidentals d’aprenentatge, com per exemple la representació de situacions comunicatives a classe.
Al marge de les qüestions més metodològiques, hem de ressaltar també que al llarg del Manual,s’han inclòs alguns apunts culturals que permetran a la persona docent entendre algunes de las dificultats que poden tenir els seus alumnes quan volen aprendre el nostre idioma.
 
Índex del Manual – Llibre del professor/a i de l’alumne/a
Unitat 1 – L’alfabet
Unitat 2 – Grups de consonants
Unitat 3 – Grups de vocals
Unitat 4 – Consolidació i nombres
Unitat 5 – Més nombres, quina hora és?
Unitat 6 – Pot repetir, si us plau?
Unitat 7 – Com es diu vostè?
Annexes
 
 
Per què aquest Mètode?
La llengua és la clau d’accés a qualsevol cultura i el coneixement o desconeixement d’aquesta marca el grau d’integració de l’individu en la societat que l’acull. Per a totes les persones que arriben al nostre país l’aprenentatge de la llengua és imprescindible, i a més a més una feina àrdua i costosa, però pels xinesos ho és encara més.  La llengua xinesa és una llengua conceptual, cada un dels seus símbols representa una idea i no una lletra. A més a més, les diferències gramaticals són abismals, per a que serveixi d’exemple citem algunes diferències importants:
     inexistència dels articles determinats i indeterminats.
–  no utilització de la flexió per al gènere i el nombre
–  inexistència de la conjugació verbal.
 
 Exemple: Wo mingtian qu kan
 Traducció literal: jo demà aniré veure tu
 Traducció: Demà aniré a veure’t
-no existeixen verbs pronominals ni pronoms que substitueixin al CD i al CI
 Exemple: La dona nen menjar acabar poma  després rentar mans
 Traducció: La nena després de menjar la poma es   renta les mans.
 Traducció literal: No es pot dir en xinès.
  
METODOLOGIA
L’enfoc metodològic és principalment comunicatiu. Perseguim que l’alumne pugui utilitzar el sistema comunicatiu de forma efectiva, i per assolir aquest objectiu proposem un mètode interactiu en el que l’alumne és protagonista del seu propi aprenentatge:  ha de tenir múltiples oportunitats per experimentar, per equivocar-se i aprendre de l’error.
Algunes orientacions pels professors
La principal dificultat que ens trobarem és intrínsecament lingüística, en primer lloc hem de pensar que la llengua xinesa és una llengua conceptual, escrita amb caràcters que majoritàriament representen idees. En canvi, en català cada símbol de l’alfabet representa un so. Això implica que les persones xineses han de passar d’una llengua basada en idees a una llengua basada en els sons. Aquests sons els són, en la major part, aliens, i per tant, les primeres dificultats que tindran seran les de reconèixer i reproduir aquests sons. Les següents dificultats apareixeran quan hàgim d’explicar que cada paraula es divideix, de forma bastant estricta, en síl·labes.
 
Quan donin el pas següent, s’enfrontaran a les transformacions que poden patir les paraules segons el seu gènere o nombre, i per als verbs el seu temps verbal, transformacions que amb prou feines existeixen en xinès. A continuació aprendran que l’ordre de les paraules en una frase és molt important, encara que se’n poden amagar algunes… Per altre banda, amb aquest Manual intentem preparar als alumnes (molts d’ells just acabats d’arribar al nostre país i que fins al moment de la seva arribada han tingut pocs contactes amb cultures no-orientals) per a les dificultats que pugin tenir quan entrin en contacte amb persones d’aquest país. Si les dificultats lingüístiques són evidents i al capdavall són només una qüestió de pràctica i memorització, les que anomenem “dificultats culturals” són més insidioses.
Aquestes són barreres per a la comunicació que es creen de manera inconscient, perquè les normes culturals són normes que la persona té i aplica “sense pensar-ho”, i a més a més suposa que són “universals”. En el Manual apareixen algunes consideracions al respecte, en forma de qüestions concretes que resulten de gran interès per al professor, com per exemple el usos del tu/vostè.
 
En ser fruit d’una experiència real en aules amb alumnes xinesos i estar realitzat pels professors/es que han impartit aquestes classes i són coneixedors de la llengua i cultura xineses, es tracta d’un material de gran utilitat per a l’aprenentatge del català i castellà per part de les persones xineses amb l’objectiu final de la millora de les seves condicions de vida i la seva integració sociolaboral.